sábado, 8 de diciembre de 2007

Nota de Gaspar Marqués

Gaspar Marqués, antiguo contertulio, ha tenido a bien enviarme una nota a propósito de la próxima tertulia. Aquí os la dejo.

JAZZ
Existe un libro autobiográfico del clarinetista tradicional "Mezz" Mezzrow y del escritor Bernard Wolfe, llamado LA RABIA DE VIVIR y publicado en 1946. Hay edición española (1992) en Anaya & Mario Muchnik, probablemente agotada.
Está muy bien escrito y abarca desde principios del sXX hasta los años treinta o cuarenta.
Como antiguo aficionado que soy, aprovecho para denunciar el uso comercial que se hace del término JAZZ para vender todo tipo de música más o menos étnica desde Tomatito al Rock&Roll. Todo ello desde una mal entendida "pluriculturalidad". Ciertamente el JAZZ es un producto pluricultural (ritmo africano más idioma inglés monosilábico), como lo es la música cubana (ritmo africano más idioma español polisilábico, de ahí sus diferencias), pero el mestizaje no debería destruir las esencias, sino ampliarlas.
La esencia del JAZZ es un elemento llamado SWING (exista o no improvisación), que es el balanceo o desfase entre el ritmo que llevan batería y contrabajo por una parte, y de otra, el ritmo o acentos que marca el solista al inventar una nueva melodía basada en las armonías del tema.
Así, un tema interpretado por la orquesta de Glenn Miller es música -excelente- de baile, pero el mismo tema tocado por la de Count Basie es JAZZ, porque tiene SWING. Cosas como el Tango-Jazz o el Flamenco-Jazz se venden bien, pero generalmente tienen un SWING pobre. El propio Jazz Latino, que ha dado grandes músicos como Chano Pozo o Paquito de Rivera no siempre alcanza un SWING pleno, por las dificultades que introduce la polirritmia latina.

3 comentarios:

Pep Camanegra dijo...

Encantat de veure que qualcú coneix i admira aquest fabulós llibre de Mezz Mezzrow i Bernard Wolfe. En anglès es deia "A dog's life", si malament no recordo i jo duc anys intentant comprar-lo sense èxit. Efectivament s'ha esgotat i malauradament ningú no el pensa reeditar. No sols és que estigui molt ben escrit entre un quasi analfabet de les lletres (que no de la conversa) i un periodista; és que s'interna a les profunditats d'un personatge que ens està contant la seva vida tan sincerament que escarrufa per la tendresa tan crua que descobrim en el llindar on conflueixen la bogeria més tendre i la cordura més esplèndida i loquaç. Fa ara un mes, el darrer cop que vaig visitar Madrid, m’informaren en una llibreria de segona mà que era un llibre de culte dels més cercats i la darrera vegada que en tengué un exemplar el de la llibreria, d’això feia dues setmanes, no l’aconseguí retenir allà més de dues hores.

Pep Camanegra dijo...

Respecte a la teva definició de jazz, apuntaria que és molt taxativa (i per tant, perillosa). El swing és un element del jazz, però no és l’únic. De fet, els primers ritmes emprats en el jazz (Ragtime) encara accentuaven els temps forts (1 i 4). Qualsevol enumeració de tot el que defineix aquesta música no serà completa ni exclusiva de res. D’acord en els tres elements principals com deien Woody Woodward i Marshall Stearns al seu intent definitori:

El jazz és una forma de música d'art que es va originar als Estats Units mitjançant la confrontació de la música europea amb la dels negres procedents d'Àfrica. La instrumentació, melodia i harmonia del jazz deriven principalment de la tradició musical d'Occident, mentre que el rimo, el frasejo, la producció del so i els elements del blues es deriven de la música africana. El jazz difereix de la música europea en tres aspectes fonamentals, que el caracteritzen:
• Una relació especial amb el temps, definida com swing (basat a allargar la primera de cada 2 corchees, a manera de “atresillament”)
• Una espontaneïtat i vitalitat de la producció musical on la improvisació ocupa un important paper.
• Una sonoritat i manera de frasejar que reflecteixen la individualitat dels músics executants

Però cal reconèixer que ni són tots els que estan ni estan tots els que hi són. No és imprescindible que el jazz tingui tots aquests elements ni de bon tros que no pugui disposar d'uns altres que no he enumerat. Tampoc cal oblidar que el jazz és una música en constant evolució i desenvolupament, pel que les seves possibilitats de estar oberts a fusions, improvisacions,etc. són infinites.

Ivis dijo...

uy, esto ha tomado tintes realmente interesantes, ¿quién se atreve a contestar? Yo no soy entendida en música pero os agradezco por las explicaciones.
¿Quién da más?

 
visitor stats Add to Technorati Favorites